Este matí en classe, en un tercer, algú em preguntava que per què dedicàvem la classe (i la següent) a estudiar i llegir a Miguel Hernández. Les respostes òbvies són les primeres que he explicat... el divendres és el dia del llibre i enguany el dediquem al poeta oriolà, perquè es complix el centenari del seu naixement, perquè és un poeta important dins de la literatura espanyola, perquè és "actualitat" precisament enguany amb el tema de l'anul·lació de la seua condemna però, sobretot, perquè en una classe de Socials no tot són sectors econòmics, ni saber de capitals, ni de rius i perquè a més d'entendre com funcionen les nostres estructures polítiques (que és important) també hi ha altres coses. Coses que hem de conéixer, saber, entendre, llegir, coses que és possible que no estiguen en el temari de geografia però que ens enriquixen i que ens ajuden a entendre part d'esta societat en què vivim. Bo per tot això hui ha tocat Miguel Hernández i la setmana que ve serà més en els tercers i en els quarts (on, a més, estem estudiant més a fons el context històric en què va viure)
És la segona vegada que el publique, però:
TRISTES GUERRAS
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
Cancionero y romancero de ausencias
Miguel Hernández
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
Cancionero y romancero de ausencias
Miguel Hernández
Per cert si alguna vegada em pregunteu pel blog i no publique- no conteste, insistiu perquè el més probable és que no m'haja arribat. Val? No vos ignoraria.
