Examen 4t

Avís a 4t B, demà agafarem 15-10 minuts del primer pati. Com sempre, si algú no vol pot començar quan sone el timbre (11:05 h.), però quan s'acabe l'hora, s'acaba l'examen.

Fins demà!

Examen Guerra freda

Examen de 4t. Quatre preguntes, intente que siga curt:
- Dos preguntes de 2'5 punts cada una
- Una pregunta 1'5 punts
- Vocabulari 3'5 punts (entrarà de tot, ja ho sabeu)

Després de veure les escenes de la guerra de Vietnam i del que feia en Napalm sobre la població i aquella frase “¿Hueles eso? ¿Lo hueles muchacho? Es napalm. Nada en el mundo huele así. Qué delicia oler napalm por la mañana” del personatge de Robert Duvall en Apocalypse Now, vos deixe l'última de les escenes que vam veure ahir, Hair. Ahir vam veure la versió subtitulada, però no la puc pujar (pesa massa) només he trobat l'escena en anglés vos deixe la traducció.

Hambrientos nos miramos casi sin respirar,
con nuestros abrigos de invierno
perfumados con olores artificiales
frente a una nación moribunda,
una movediza fantasía de papel,
escuchando las mentiras de siempre,
con una visión suprema de canciones solitarias.
En algún lugar dentro de algo,
hay una gran avalancha de grandeza,
¿quién sabe lo que está delante de nuestras vidas?
Proyecto mi futuro en películas del especio
El silencio, secretamente me lo dice todo, todo
Manchester, Inglaterra, Inglaterra.
Manchester, Inglaterra, Inglaterra.
Al otro lado del Atlántico
Y yo soy un genio, un genio
Creo en dios
Y creo que Dios cree Claude
Que soy yo
Soy yo, soy yo
Hambrientos nos miramos, casi sin respirar
con nuestros abrigos de invierno
perfumados con olores artificiales
Frente a una nación moribunda,
una movediza fantasía de papel,
escuchando las mentiras de siempre,
con una visión suprema de canciones solitarias,
cantando nuestras canciones espaciales,
con un sitar hecho de tela de araña.
La vida está a vuestro alrededor
y dentro de vosotros en el nombre

del querido Timothy Leary
Deja que entre el sol
Deja que entre el sol
Que el sol entre.
Deja que entre el sol
Deja que entre el sol
Que entre el sol

Coses

Esta setmana exàmens amb 4t i 1r…

Als de quart, espere que vos agradara la sessió de cine de la Guerra freda d'ahir. Ho sent perquè, per a variar, no va donar temps a veure totes les escenes que tenia seleccionades. I damunt en el 4t A el projector no volia funcionar.

Als tercers, el B ja les té però en el A, dilluns a primera vos deixaré les fotocòpies on estan les activitats que haureu d'entregar-me (al final vos les done jo, que he tingut algun problemeta amb els ordinadors de la sala de profes i la impressora…)

Als de 1r, recordeu dilluns veniu amb roba adequada i esmorzar. I el dijous… examen. ESTUDIEU!!!

Per cert, m'alegra que el blog servisca a més per a que vos conegueu entre els distints cursos i si vos deixeu llibres entre vosaltres, ja… l'objectiu està més que aconseguit. No sé si donar-vos les gràcies o felicitar-vos. Al cap i a la fi açò té sentit per vosaltres.

I una última cosa: he intentat posar-vos els codis perquè pugueu escriure en negreta o cursiva o inserir enllaços en els comentaris, però el blog reconeix els codis i els lleva, així que intentaré posar-los en el primer comentari d'esta entrada, val?... No promet res.

negrita< / b >
cursiva< / i >
href=aquí ponéis el url del enlace>Aquí el texto enlace< / a >

Caça de bruixes

Per a completar l'entrada dels Personatges 5, que com molt bé vau endevinar eren Julius i Ethel Rosenberg, vos deixe el que va ser la caça de bruixes.

Per a impedir la penetració nazi als Estats Units va ser creat en 1938 el Comité d'Activitats Antiamericanes. Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, el seu patrocinador, el senador McCarthy, va aconseguir reactivar-lo quan estava a punt de ser dissolt. La Guerra Freda dotaria a este Comité d'un objectiu clar: la repressió del comunisme als Estats Units. Esperonades per McCarthy, les sessions del Comité d'Activitats Antiamericanes, en un clima de sospita alimentat per la difamació i els rumors, van descobrir efectivament alguns culpables però a costa de perseguir a molts innocents

Així doncs durant este període conegut com caça de bruixes, la "gran" nació democràtica va vorejar la temptació feixista.

Mètode: delació.
Oblidant el principi jurídic de la presumpció d'innocència, davant de qualsevol denúncia el Comité aplicava la presumpció de culpabilitat i era l'acusat qui havia de desmentir i aprovar la seua no pertinença o simpatia pel Partit Comunista. Els que reconeixien el seu culpa, podien llavar-la delatant els seus camarades. El clima de relació es va estendre per alguns cercles culturals i va tindre el seu moment culminant en les audiències del Comité en 1951. El rècord va ser batut pel guionista de cine Martín Berkeley al denunciar 162 noms de presumptes infiltrats en la indústria cinematogràfica.
D'esta manera, es van confeccionar llistes negres. La publicada pel Congrés en 1952 incloïa 342 noms de «antiamericans», als que no s'havia de proporcionar treball en cap activitat.
Més important va ser el procés seguit contra els esposos Julius i Ethel Rosenberg (1950-1953), acusats de passar secrets atòmics a Rússia. Detinguts pel FBI, van ser declarats culpables sense proves suficients i condemnats a mort. A pesar de la campanya internacional en favor seu van ser executats en la cadira elèctrica en la presó de Sing Sing el 19 de juny de 1953.

«Caça de bruixes» de Hollywood.
Un dels blancs de la inquisició política va ser el món del cine, entre altres raons perquè l'audiència a directors i actors famosos va proporcionar als membres del Comité una extraordinària publicitat.
Entre les víctimes de la histèria anticomunista cal recordar a Charles Chaplin. La seua confessió que mai havia sigut comunista ni havia pertangut a cap partit no va impedir que sabera que seria cridat a declarar. Va decidir no tornar a Estats Units i va fixar la seua residència a Suïssa.

— ¿Es Charles Chaplin su verdadero nombre?
— Sí.
Algunas personas dicen que su nombre es... (aquí mencionó un nombre de evidente sonido extranjero) y que usted es originario de Galitzia.
— No. Mi nombre es Charles Chaplin, como mi padre, y nací en Londres, Inglaterra.
— ¿Dice usted que no ha sido nunca comunista?
— Nunca. No he formado parte jamás de una organización política en mi vida.
— Usted pronunció un discurso en el que dijo «camaradas». ¿Qué quería usted dar a entender con eso?
— Exactamente eso. Busqué la palabra en el diccionario. Los comunistas no tienen la exclusiva de esa palabra.
Continuó con preguntas por el estilo; luego, de repente inquirió:
— ¿Ha cometido usted alguna vez adulterio?
— Óigame —le contesté—, si está buscando una argucia para echarme del país, dígamelo y arreglaré mis asuntos de acuerdo con ello, porque no deseo permanecer en ninguna parte donde se me considere perso¬na non grata.
— Oh, no! —me dijo—; es una pre¬gunta que se hace al tramitar todos los permisos para una nueva entrada.
— ¿Cuál es la definición de «adulterio»? —pregunté.
Los dos buscamos en el diccionario.
- Significa" fornicación con la esposa de otro hombre" - me dijo
Reflexioné un momento
- No, que yo sepa -le dije
- Si este país fuese invadido, ¿lucharía por defenderlo?
- Con toda seguridad, quiero a esta Nación, aquí tengo mi hogar y aquí he vivido durante 40 años -contesté
- Pero Ud. no se ha hecho ciudadano americano.
- No hay ninguna ley en contra de eso. Sin embargo pago aquí mis impuestos.
- Pero ¿por qué sigue las consignas del parido?
- Si Ud. me dice lo que son las consignas del partido y de qué partido podré contestarle si las sigo o no.

Personatges 5

Vinga a veure si algú em diu qui són estos dos personatges. No sé si serà massa difícil per a vosaltres.


Pista 1. La següent foto...


Pista 2. Els de 4t ho van a tindre més fàcil perquè té a veure amb el que estem estudiant en classe... Guerra freda.

Apartheid

Estem veient en 4t la descolonització i el sorgiment del tercer món. I en 3r començarem l'últim tema en què veurem la globalització, l'origen de les desigualtats entre el nord i el sud, el sorgiment de l'anomenat Tercer món... així que en algun moment també faré referència al procés de "descolonització". En realitat l'objectiu d'esta entrada és fer un xicotet acostament al que va ser la política de l'apartheid.

En 1934, Sud-àfrica es va independitzar de Gran Bretanya i els descendents d'holandesos (afrikaneers o bòers) van prendre el control de la política. En 1948 va pujar al poder el conservador partit nacionalista Afrikaner, que va expressar la seua actitud i política com a apartheid. L'apartheid va consistir en promoure el desenvolupament separat de les diferents races, sota la direcció de la raça blanca, considerada superior, és a dir en una segregació racial.

Per a mantindre el seu control, els blancs van crear lleis racials que tocaven tots els aspectes de la vida social. Així mateix, es va dur a terme la classificació racial dels ciutadans sud-africans a partir de tres criteris: aparença, acceptació social i descendència. Una persona no podia ser considerada “blanca” si els seus pares no ho eren. (no sé si recordareu els de 3r en el fragment d'Hotel Rwanda que vam veure com es va realitzar la segregació entre hutus i tutsis)
Vos deixe una síntesi d'algunes de les lleis sud-africanes durant el període de l'apartheid, inclús abans.

Native Land Act (1913, revisada en 1936). Dóna als negres el 13 % del
territori, mentres que els blancs són propietaris del 87% de les terres.
Mines and Works Amendment Act (1927). Reserva alguns treballs als
blancs i prohibix donar certificats d'aptitud a mulats, negres i asiàtics.
Apprenticeship Act num. 37 (1944). Nega als negres la possibilitat de rebre formació professional.
Group Area Act num.41 (1951).Obliga la població no blanca a residir en uns barris determinats.
Native Act num. 67 (1952). Obliga els africans a tindre un salconduit per a desplaçar-se.
Prohibition of mixted marriage (1949). Prohibix els matrimonis mixtos.
Inmorality Amendment Act (1950). Prohibix les relacions sexuals interracials.
Reservation of separate Amenities Act (1953). Obliga a la segregació racial en els llocs públics.

Per cert, algú de 4t em diu què hem llegit en classe aquest any que se sembla molt? (si m'ho diu algú de 3r encara millor, però és més difícil)

La ladrona de libros

Entre els deures que vaig manar per als alumnes de 4t en Setmana Santa, vaig deixar oberta la possibilitat de llegir un llibre, La ladrona de libros. Com dic la lectura era voluntària però afortunadament hi ha gent a la que li agrada llegir. Esta entrada la faig com recordatori: aneu pensant a lliurar el treball la setmana que ve i, sobretot perquè avui ja m'han lliurat un i la valoració del llibre ha estat molt positiva. De fet arriba a posar "com a conclusió, el llibre s'ho recomane a tothom i per a mi no ha estat una pèrdua de temps llegir-ho", i els comentaris en classe han anat per aqueix mateix camí. Vos anime a deixar la vostra opinió del llibre per ací (sense revelar molt del contingut, que hi ha alguna que es passa explicant).

MARQ: L'enigma de la mòmia

Per al 1r A. Gràcies a Fer ací vos deixe un vídeo sobre l'exposició que veurem el divendres en el MARQ. A més podeu donar un “passeig virtual” i fer una ullada a les peces més importants de l'exposició L'enigma de la mòmia.
Fins demà!

El enigma de la Momia. Presentación from MARQ. Arqueológico de Alicante on Vimeo.

Examen 3r

Examen d'esta setmana en 3r: tema 10 la Unió Europea, i tema 11, organització política i territorial de l'Estat espanyol. Cinc preguntes de les quals sabeu dos, així que no admetré excuses. Queden tres setmanes de classe, no vos la jugueu.
Si teniu algun dubte ja sabeu o per ací o en classe que ens queden 2 amb el A i una amb el B… encara que algú ja em va deixar clar que si l'examen era el dimecres no entenia que alguns companys el divendres volgueren saber què eixia en l'examen, ¿Por qué no lo dices el martes? ...

Personatge 4

A veure si algú em diu a qui representa esta escultura i on està.
Ja sé que esteu d'exàmens, però l'última vegada vau tardar menys de dos minuts a esbrinar-ho. Així que només vos done una pista.

Per cert, demà els de quart no cal que vos emporteu el llibre. Toca cine històric

Bienvenido Mr. Marshall

A estes altures tots sabeu què va ser Pla Marshall. Entre ahir i hui l'hem explicat i en quin context històric es produïx, el començament de la Guerra Freda.
El que (encara) em sorprenen és que no conegueu determinades pel·lícules de la nostra història com Bienvenido Mr. Marshall (una cosa és que no l'hàgeu vist i una altra és que ni vos sone). Així que (com no m'ho acabe de creure) vos deixe una escena mítica de la pel·lícula.

Vos recorde breument l'argument: el poble de Villar del Río rebrà a Mr. Marshall i li preparen una gran acollida. Els dies previs a l'arribada de la comitiva nord-americana la preparació de la recepció monopolitza tota la vida social d'este xicotet poble. Esta escena correspon al moment en què el poble assaja literalment la recepció a tan il·lustre visitant. Per cert, el senyor de barret amb maletí fa el paper de Marshall en este peculiar assaig. Atenció a la lletra de la cançó. Gran Berlanga. Una cosa més sobre la lletra, en els subtítols posa "guapos y sanos" encara que la lletra cantada diu "gordos y sanos".

Tampoc vos sona la cançó?

Una última cosa per als de quart... no em pregunteu demà pels exàmens, no estan corregits i no van a estar-ho demà. Així que no vos molesteu a preguntar Ni em seguiu pels corredors amb cara de pena perquè vos diga alguna cosa. Amb pressió corregisc més lenta.

Per als de 3r (en realitat per a tots) si voleu repassar les províncies d'Espanya (que tornarà a eixir en el següent examen) vos deixe un "joc"

被爆者 (2) o de responsabilitats, obediències i culpes.

Em preguntava un company vostre sobre el suïcidi d'un dels pilots que van llançar una de les bombes atòmiques. En concret es referix a Paul Bregman. Bregman anava l'avió B-29 Bockscar pilotat per Sweeney, el que portava la segona bomba atòmica. Sweeney, que llavors tenia 25 anys, va partir de l'illa de Tianan el 9 d'agost i es va dirigir a Nagasaki, un important centre industrial de Japó durant la guerra, on va llançar la bomba coneguda com Fat Man (El Gros).
La resta de la història és més o menys coneguda, Fat Man va explotar a 500 metres sobre la ciutat, de 240.000 habitants, a les 11.02 del matí. Va ser una repetició dels horrors de Hiroshima: resplendor, calor, onda expansiva, radiació; gent assedegada i mortalment ferida eixint del fum i la pols i deixant darrere de si tires de pell. L'explosió va provocar més de 70.000 morts.

Doncs bé, Paul Bregman que, com déiem va acompanyar a Sweeney en la missió en què es va destruir Nagasaki, es va penjar en 1985 en sa casa dels Ángeles. Els seus familiars van declarar que es trobava profundament deprimit per la seua participació en la massacre i que havia anunciat que s'anava a suïcidar en el 40è aniversari del llançament de la bomba.

Ara podríem discutir sobre si suïcidar-se 40 anys després de la matança dóna mostra de 4 dècades de remordiments o sobre, si així era, com va poder aguantar eixos quaranta anys. No obstant això el més interesant és el fet que cap dels seus companys han mostrat la més mínima culpa ni penediment.

Ací vos deixe la foto dedicada amb orgull de

Tibbets junt amb el "Enola Gai". Per cert, d'on ix eixe nom?

És el cas, per exemple de Paul Tibbets (va morir al novembre del 2007), comandant i pilot del bombarder nord-americà "Enola Gay", que el matí del 6 d'agost de 1945 va llançar sobre Hiroshima la primera bomba atòmica batejada com Little Boy. Tibbets va arribar a assegurar en 2005 (quan es complien 60 anys dels llançaments) que "en les mateixes circumstàncies, no dubtaria a tornar a fer-ho". "No sent cap remordiment ni problema de consciència. La bomba va fer el que havia de fer". “El llançament de la bomba- va agregar-, va ser una orde que vaig obeir, com havia sigut ensinistrat".

El tema està clar… obeir ordes ens eximix de la nostra responsabilitat? Fins on es van poder depurar responsabilitats després de la Segona Guerra Mundial entre els alts comandaments l'Alemanya nazi? I, una última cosa, qui exigix responsabilitats als vencedors?

IIª Guerra Mundial

Per a 3r i 4t. Hui fa 65 anys del final de la Segona Guerra Mundial a Europa. Vos deixe un vídeo i un breu resum dels últims episodis de la guerra.

Al febrer de 1945, Roosevelt, Stalin i Churchill es van reunir en Yalta, on, entre altres qüestions, van decidir els detalls de l'atac final sobre Alemanya i el seu posterior repartiment en zones d'ocupació.
L'atac anglonord-americà per l'oest i soviètic per l'est va afonar amb facilitat la resistència alemanya. El 25 d'abril tropes soviètiques i nord-americanes es trobaven en Torgau, en el riu Elba.
El 30 d'abril, amb les tropes soviètiques en els barris de Berlín, Hitler se suïcida junt amb la seua amant Eva Braun i Goebbels. El 2 de maig Berlín capitula.

A les 02:41 del matí del 7 de maig de 1945, el Cap de l'Estat Major de l'Alt Comandament de les forces armades alemanyes, el general Alfred Jodl, va firmar l'acta de rendició incondicional per a totes les forces alemanyes davant dels Aliats. Esta incloïa la frase "totes les forces davall el comandament alemany cessaran les operacions actives a les 23:01 hores, hora d'Europa central, el 8 de maig de 1945". L'endemà, poques hores abans de la mitjanit, funcionaris alemanys a Berlín liderats per Wilhelm Keitel van firmar un document semblant, rendint-se explícitament davant de les forces soviètiques.
La notícia de la rendició va commocionar a Occident el 8 de maig i les celebracions van brollar al llarg d'Europa. En els Estats Units, els nord-americans van despertar amb la notícia i van declarar el 8 de maig el Dia de la Victòria a Europa. Mentres que en la Unió Soviètica estava a l'est d'Alemanya, era 9 de maig hora de Moscou quan la rendició militar alemanya es va fer efectiva, este país i molts altres països europeus a l'est d'Alemanya, commemoren el Dia de la Victòria el 9 de maig.

codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" id="PLYVideo_cuatro" width="640" height="360" align="middle">

Per cert el dia de la Victòria a Europa, ja sabeu que en el Pacífic la guerra acaba al setembre i que, el que tal vegada siga el pitjor episodi de la Segona Guerra Mundial, arribaria en eixe estiu (dos entrades més avall)

Una cosa més també relacionada amb la Segona Guerra Mundial. Esta setmana he descobert que la majoria dels alumnes de quart no sabien què era l'Holocaust. Inclús després d'haver fet un treball sobre La llista de Schindler. Crec que va ser en el 4t A on inclús vaig arribar a comentar que a Alemanya és DELICTE negar l'Holocaust. Vos deixe esta notícia… espere que ja no ho oblideu.

El obispo Williamson deberá pagar 10.000 euros por negar el Holocausto.

Examen IIª Reública i Guerra civil

Per a 4t.

Dimarts... examen IIª República i Guerra civil.
Ací teniu l'esquema general. He intentat posar-lo curt, sobretot per no escoltar les vostres queixes durant tres setmanes.

- Vocabulari: (de les dos primera pàgines només eixirà vocabulari: "pucherazo", caciquisme, torn pacífic, dictadura de Primo de Rivera, també pot eixir el vocabulari d'altres pàgines). .
- 1 Pregunta de desenvolupament
- Tres preguntes breus (deu-quinze línies)

Ànim!!

被爆者

Ací vos deixe els testimonis dels que parlàvem en classe (ahir en el 4t A i hui en el 4t B). Són supervivents de les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki. Als de tercer també vos anime a llegir-lo, no vos portarà molt de temps.

Hibakusha (被爆者) és un terme japonés que significa ‘persona bombardejada' i amb el que es designa els supervivents dels bombardejos nuclears a civils en les ciutats de Hiroshima i Nagasaki a l'agost de 1945.

Són els últims tràgics episodis de la Segona Guerra Mundial. Amb la guerra a Europa acabada des d'abril de 1945, els Estats Units volen forçar a Japó a rendir-se. Així, el seu president, Henry Truman, decidix aprovar el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima,

A las 8:15, el bombardero B-29, “Enola Gay”, al mando del piloto Paul W. Tibblets, lanzó sobre Hiroshima a little boy, nombre en clave de la bomba de uranio. Un ruido ensordecedor marcó el instante de la explosión, seguido de un resplandor que iluminó el cielo. En minutos, una columna de humo color gris-morado con un corazón de fuego (a una temperatura aproximada de 4000º C) se convirtió en un gigantesco “hongo atómico” de poco más de un kilómetro de altura. Uno de los tripulantes de “Enola Gay” describió la visión que tuvo de ese momento, acerca del lugar que acaban de bombardear: “parecía como si la lava cubriera toda la ciudad”.

I tres dies més tard,

Después de la explosión sobre Hiroshima, los norteamericanos esperaban la rendición inmediata de Japón. Pero esto no sucedió. El alto mando japonés dio por hecho que los Estados Unidos sólo tenían una bomba atómica y, ya que el daño estaba hecho, se mantuvieron en armas. Sin embargo, esta actitud de los japoneses fue prevista por los estadunidenses y, para demostrar que tenían más bombas y de mayor fuerza destructiva, arrojaron una segunda bomba.

El 9 de agosto, a las 11:02 de la mañana, el espectáculo de la aniquilación nuclear se repitió en Nagasaki, situada en una de las islas menores de Japón llamada Kyushu. El bombardero B-29, “Bock’s Car”, lanzó sobre esa ciudad industrial a fat boy, una bomba de plutonio, con la capacidad de liberar el doble de energía que la bomba de uranio.

Cinco días después, los japoneses se rindieron incondicionalmente ante las fuerzas aliadas. Con ello, la Segunda Guerra Mundial, que empezó en 1939, se dio por terminada.

El primer és el de Taeko Teramae, tenia 15 anys en l'estiu de 1945 i es trobava en la seua escola de secundària el matí del 6 d'agost

«Se oyó un ruido espantoso y se hizo una oscuridad total. Yo me encontré atrapada, sin poder mover ninguna parte de mi cuerpo. El edificio empezaba a desmoronarse y un olor nauseabundo volvió el aire irrespirable. Vomité. El polvo me entraba por los ojos y la boca.
Entre el estrépito creciente de los escombros que caían se oían gritos de socorro “Mama, ¡Ayúdame! ¡Ayúdame estoy herida!” Noté algo viscoso en la boca. Después me di cuenta de que toda mi ropa estaba mojada. Hoy sé que la sangre de mis heridas llenaba mi ropa y había penetrado en mi boca. Luché encarnizadamente por salir de donde estaba y, finalmente, a tientas, conseguí alcanzar la escalera. Allí encontré una multitud de cadáveres entremezclados. La gente vagaba, con la piel quemada echa jirones. Algunos se tiraron al río. Fue entonces cuando mi cara empezó a hincharse. Al poco tiempo no puede ver nada. Me invadió el terror. Después llegó mi profesora y sentí una inmensa tranquilidad. Me condujo a un puesto de socorro. El trayecto fue terrible, plagado de escenas infernales, y gritos de “¡Socorro, mamá!; ¡me duele! ¡Agua!”»

El segon dels testimonis és d'un metge d'un hospital de Hiroshima en 1945

«Era temprano y la mañana aparecía cálida y hermosa (…). Vestido con una camiseta y un pantalón, estaba tendido sobre el suelo del salón, exhausto porque había estado de guardia en el hospital y no había dormido en toda la noche.
De repente, un destello cegador me sobresaltó (…). Las sombras del jardín desaparecieron y la luz, que había sido muy intensa y brillante durante un segundo, dio paso a una gran oscuridad (…).
Con sorpresa descubrí que estaba completamente desnudo. ¡Que raro! ¿Dónde estaban mi camiseta y mi pantalón? ¿Qué había sucedido? Tenía la parte derecha del cuerpo con cortes y sangre; una astilla de madera sobresalía de mi cadera y algo caliente me vino a la boca. Tenía una herida en la mejilla y un grueso trozo de cristal clavado en el cuello (…). Nuestra propia casa comenzó a moverse y se derrumbó entre una nube de polvo (…). El fuego se extendía y un viento abrasador comenzó a soplar (…). Había unas siluetas humanas (…) que se movían como espantapájaros, reflejando un gran dolor manteniendo los brazos separados de sus cuerpos. Estas gentes me inquietaron hasta que descubrí que estaban quemados y que mantenían sus brazos separados del cuerpo para evitar el doloroso roce de las superficies en carne viva. En verdad, una cosa era común a todo el mundo. Un completo silencio»

Per si algú vol més:
http://sepiensa.org.mx/contenidos/historia_mundo/siglo_xx/guerra_mundial2/bombatomica/hiroynaga.htm
http://www.fogonazos.es/2007/02/hiroshima-el-horror-que-nunca-nos.html

Fanta

L'altre dia en classe, en quart, (la història dóna molt de joc) vam estar parlant de l'origen de la Fanta en l'Alemanya nazi. La curiositat és la següent:

En 1939 la Coca-Cola GmbH (que así es como se llama la Coca cola en Alemania) vende 4 millones y medio de botellas al año en la Alemania nazi y las ventas van en aumento. Están en funcionamiento 43 fábricas y otras 9 tienen prevista su abertura al ser un negocio altamente rentable...pero todo cambia en 1941 tras la entrada de Estados Unidos en la Segunda Guerra Mundial.

Las fábricas alemanas de Coca-Cola son incapaces de fabricar su bebida debido a la cancelación de exportaciones norteamericanas por lo que el director de Coca-Cola GmbH, Max Keith, decide inventar un nuevo producto refrescante para satisfacer las necesidades del pueblo alemán. Bajo la atenta mirada del régimen nazi Coca-Cola GmbH mezcla diversos ingredientes alimentarios disponibles en Alemania y crea una bebida a base de sidra, queso y azúcar. Todo nuevo producto debe tener un nombre impactante por lo que Max Keith propone a sus empleados que para bautizar a la nueva bebida dejen volar su imaginación y fantasía. Joe Knipp, un veterano vendedor, propone el nombre de FANTA derivándolo del nombre "Fantasie" (fantasía o imaginación, en alemán).
En 1960 Coca cola compra Fanta y hasta el día de hoy.

Fuente: snope.com y taringa. net

Per cert hi ha altra versió en la qual diuen que Max Keith (el director de la companyia en l'Alemanya nazi) no era nazi i que per tant l'invent ” tampoc. De fet la Coca cola Co. va arribar a crear una divisió per a investigar aquest punt i la conclusió va ser que no ho era… què anaven a dir?

I per si vos interessa vos deixe un breu article sobre el volkswagen literalment “cotxe del poble". Heu de punxar en la imatge

Comencem amb la Segona Guerra Mundial.

I aquest matí, en 4t, ha sorgit el tema de la guerra de Vietnam (parlant de les conseqüències psicològiques en els excombatents i de com es veuen aquestes guerres en els països occidentals) Vos deixe un vídeo, ja comentarem el principi i el final.

War
what is it good for?
absolutely nothing

Bruce Springsteen